Protocolo de educación nutricional en patinaje artístico sobre ruedas: Diseño de estudio cuasiexperimental pre-post
DOI:
https://doi.org/10.14306/renhyd.30.3.2563Palabras clave:
Estado nutricional, Antropometría, Riesgo a trastornos de la conducta alimentaria, AdolescenteResumen
Introducción: El patinaje artístico sobre ruedas es un deporte estético y sensible al peso corporal, en el que la composición corporal y la apariencia pueden influir en el rendimiento y la puntuación competitiva. Los y las deportistas adolescentes que participan en este tipo de disciplinas pueden presentar mayor riesgo de baja disponibilidad energética, conductas alimentarias de riesgo y presiones específicas relacionadas con el peso corporal. No obstante, existen escasos programas estructurados de educación nutricional dirigidos específicamente a esta población. El objetivo de este estudio es describir y proponer un Protocolo de Educación Nutricional (NEP) dirigido a patinadores/as de nivel 11 de 14 años o más, así como detallar su futura evaluación mediante un diseño cuasiexperimental pre–post.
Metodología: El protocolo, con una duración prevista de 24 meses, consta de tres fases: evaluación basal (mediciones antropométricas y aplicación de cuestionarios validados: KIDMED, EAT-26 y WPS), implementación de seis sesiones educativas basadas en un enfoque pedagógico activo y participativo, y reevaluación posterior a la intervención. El análisis estadístico comparará los cambios pre–post mediante pruebas para muestras relacionadas y modelos de efectos mixtos.
Resultados: Resultados primarios: Cambios en la adherencia a la dieta mediterránea (puntuación KIDMED) y en el riesgo de trastornos de la conducta alimentaria (puntuación EAT-26). Resultados secundarios: Cambios en la presión relacionada con el peso en el contexto deportivo (WPS), en parámetros antropométricos seleccionados y en los indicadores de adherencia a las sesiones educativas. La implementación del NEP permitirá generar evidencia preliminar sobre la viabilidad y el posible impacto de una intervención estructurada de educación nutricional en el patinaje artístico sobre ruedas.
Conclusión: Este protocolo puede contribuir al desarrollo de estrategias preventivas en deportes estéticos y servir de base para futuros estudios controlados que evalúen su efectividad.
Descargas
Citas
(1) Federació Catalana de Patinatge. Patinatge artístic [Internet]. 2025. http://www.fcpatinatge.cat/ca/disciplines/patinatge-artistic
(2) Federació Catalana de Patinatge. RollarCAT Bases Competició́ Lliure Individual 2023 – 2024. 2023. http://www.fcpatinatge.cat/sites/default/files/content/nodes/document/file/21030/reglamentdelliure2024red.pdf
(3) Gorrell S, Murray SB. Eating disorders in athletes: a review of epidemiology and mechanisms. Curr Psychiatry Rep. 2019;21(8):63. doi:10.1007/s11920-019-1044-3.
(4) Mancine RP, Gusfa DW, Moshrefi A, Kennedy SF. Prevalence of disordered eating in athletes categorized by sport type. Clin J Sport Med. 2020;30(6):567–574. doi:10.1097/JSM.0000000000000749.
(5) Reel JJ, Petrie TA, SooHoo S, Anderson CM. Weight pressures in sport: examining the factor structure and incremental validity of the Weight Pressures in Sport-Females. Eat Behav. 2013;14(2):137–144. doi:10.1016/j.eatbeh.2013.01.003.
(6) Vila H, Abraldes JA, Rodríguez N, Ferragut C. Anthropometric and somatotype characteristics of world class male roller skaters by discipline. J Sports Med Phys Fitness. 2015;55(7–8):742–748.
(7) Pons V, Riera J, Galilea PA, et al. Característiques antropomètriques, composició corporal i somatotip per esports. Dades de referència del CAR de Sant Cugat, 1989 – 2013. Med Esport. 2015;50(186):65–72.
(8) Logue DM, Madigan SM, Delahunt E, et al. Low energy availability in athletes: a review of prevalence, dietary patterns, physiological health and sports performance. Sports Med. 2018;48(1):73–96. doi:10.1007/s40279-017-0790-3.
(9) Mountjoy M, Ackerman KE, Bailey DM, et al. IOC consensus statement on relative energy deficiency in sport (RED-S): 2023 update. Br J Sports Med. 2023. doi:10.1136/bjsports-2023-106994.
(10) Desbrow B, McCormack J, Burke LM, et al. Youth athlete development and nutrition. Br J Sports Med. 2019;53(9):528–533. doi:10.1136/bjsports-2018-099641.
(11) Nattiv A, Loucks AB, Manore MM, et al. The female athlete triad: updated ACSM position stand. Med Sci Sports Exerc. 2017;49(2):289–309. doi:10.1249/MSS.0000000000001099.
(12) Dwyer J, Eisenberg A, Prelack K, Song WO, Sonneville K, Ziegler P. Eating attitudes and food intakes of elite adolescent female figure skaters: a cross-sectional study. J Int Soc Sports Nutr. 2012;9:53. doi:10.1186/1550-2783-9-53.
(13) Teixidor-Batlle C, Andrés A, Ventura C. Factores de riesgo de trastornos de la conducta alimentaria asociados a deportes estéticos en deportistas españolas. Rev Esp Educ Fis Deporte. 2019;430:7–18.
(14) Thomas DT, Erdman KA, Burke LM. Nutrition and athletic performance. Med Sci Sports Exerc. 2016;48(3):543–568. doi:10.1249/MSS.0000000000000852.
(15) Casa DJ, DeMartini JK, Bergeron MF, et al. National Athletic Trainers’ Association position statement: fluid replacement for athletes. J Athl Train. 2020;55(11):1181–1199. doi:10.4085/1062-6050-488-19.
(16) Trakman GL, Forsyth A, Devlin BL, Belski R. A systematic review of nutrition education interventions in athletes. Sports Med. 2016;46(6):861–878. doi:10.1007/s40279-016-0471-4.
(17) Heikkilä M, Valve R, Lehtovirta M, et al. Nutrition knowledge intervention improves dietary intake in athletes: a systematic review. Nutrients. 2019;11(7):1736. doi:10.3390/nu11071736.
(18) Tam R, Beck KL, Manore MM, et al. Effectiveness of nutrition education programs in athletes: a systematic review. Nutrients. 2022;14(5):1027. doi:10.3390/nu14051027.
(19) Esparza Ros F, Vaquero-Cristóbal R, Marfell-Jones M. International standards for anthropometric assessment. Potchefstroom: International Society for the Advancement of Kinanthropometry (ISAK); 2019.
(20) Altavilla C, Caballero-Pérez P. An update of the KIDMED questionnaire, a Mediterranean Diet Quality Index in children and adolescents. Public Health Nutr. 2019;22(14):2543–2557. doi:10.1017/S1368980019001058.
(21) Garner DM, Olmsted MP, Bohr Y, Garfinkel PE. The eating attitudes test: psychometric features and clinical correlates. Psychol Med. 1982;12(4):871–878. doi:10.1017/S0033291700049163.
(22) Gall N, Petrie TA, Reel JJ, Chatterton JM, Baghurst TM. Assessing the validity of the Weight Pressures in Sport Scale for male athletes. Psychol Men Masc. 2014;15(2):170–180. doi:10.1037/a0031762.
(23) de Bruin APK. Athletes with eating disorder symptomatology, a specific population with specific needs. Curr Opin Psychol. 2017;16:148–153. doi:10.1016/j.copsyc.2017.05.009.
(24) Silva MRG, Paiva T. Low energy availability, disordered eating, and pre-competitive anxiety of female high-performance athletes. Clin Nutr ESPEN. 2023;54:486–492. doi:10.1016/j.clnesp.2022.09.090.
Descargas
Archivos adicionales
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2020 Mariona Pujadas-Cotillas, Irene Lizano-Diez, Laura Esquius

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0.




